América Latina es troba en una cerca constant de polítiques que li permetin accelerar el creixement, reduir la pobresa i promoure el progrés econòmic i social. En el camí vers el desenvolupament se li han ofert una gran quantitat de receptes per escurçar aquest viatge llarg i tortuós. Dos paquets de polítiques diferents, el de la postguerra, basat en una alta ingerència de l’Estat i la promoció de la indústria interna, i el de la liberalització del Consens de Washington, se li van vendre com a tiquets per al desenvolupament sostenible i equitatiu. En canvi, varen produir resultats mixtos i, en darrera instància, restaren curts en l’acompliment de les expectatives i fites de la regió.
