resiliencia2

En els darrers temps, el concepte de resiliència s’ha aplicat a una diversitat de contextos i, alhora, ha adquirit un significat tècnic específic vinculat al desenvolupament sostenible. Així mateix, s’ha constatat que la innovació social i la capacitat de resiliència estan intrínsecament relacionades, bo i tenint en compte, per exemple, el que s’argumentava en un suplement de la revista Stanford Social Innovation Review, elaborat per Francis Westley, director del Waterloo Institute for Social Innovation and Resilience (Canadà).

Llegir més →

1455110_695795187121417_1081376071_n

El camp de la innovació social està prenent un impuls cada cop més rellevant. Justament ara fa un any que la Glasgow Caledonian University (GCU) va celebrar a Londres una conferència internacional sobre innovació social que va reunir a més d’un centenar d’investigadors en aquest àmbit. L’esdeveniment, organitzat per Nesta, TEPSIE, The Rockefeller Foundation i la GCU, comptà amb el suport de la Social Innovation Exchange (SIX), DESIS Network i Skoll Centre for Social Entrepreneurship de l’Oxford University.

Llegir més →

GET-ON-THE-BALCONY-2

Els lideratges públics, si volen ser ètics i eficaços en el seu exercici, necessiten entendre un entorn en evolució constant i saber discernir i aprofitar les tendències en la seva complexitat.

Un lider ha de sortir de la sala de ball en què es troba i pujar al balcó per veure amb perspectiva l’activitat febril que s’hi desenvolupa. Perquè el lloc des d’on es mira i la forma en què es mira el context configuraran després les decisions i accions que s’implementin.

Sense aquesta capacitat diagnòstica d’entendre el context, resulta improbable escollir el millor estil de lideratge i, en conseqüència, dissenyar estratègies de poder intel·ligents que combinin de la millor forma possible els diversos recursos disponibles.

Llegir més →

soft-vs-hard

Tal i com comentàvem en l’anterior article, l’ús d’un estil concret de lideratge està condicionat per un determinat context.

Els lideratges, per tal d’assolir els seus objectius –ja siguin de tipus transformacional, incremental o de manteniment de l’statu quo–, poden recórrer a la utilització de recursos de poder tou (estil de lideratge transformacional) o de poder dur (estil de lideratge transaccional), o a una combinació d’ambdós recursos (estil de lideratge pragmàtic).

Hi ha líders transformacionals que varen fer servir principalment un estil transaccional (Lyndon Johnson), líders transformacionals que utilitzaren fonamentalment un estil transformacional (Roosevelt), líders de “statu quo” amb un estil transaccional (Eisenhower), i líders incrementals amb un estil transformacional (Clinton).

Llegir més →

bigdata

Per tal d’entendre amb una mica més de claredat els lideratges contemporanis, resulta oportú abordar la reflexió envers els diferents estils de lideratge en funció de les aptituds i els recursos de poder més rellevants que els líders públics tenen al seu abast en el context d’innovació accelerada com el d’avui.

És per això que una primera anàlisi –d’aquesta sèrie d’articles sobre el tema– se centrarà en la distinció teòrica bàsica que existeix entre els principals estils de lideratge (transaccional, transformacional, pragmàtic) que configuren avui el paradigma dominant i que, entre d’altres, ha abordat abastament Joseph S. Nye, politòleg i professor de la John F. Kennedy School of Government de Harvard.

Llegir més →

id2

América Latina es troba en una cerca constant de polítiques que li permetin accelerar el creixement, reduir la pobresa i promoure el progrés econòmic i social. En el camí vers el desenvolupament se li han ofert una gran quantitat de receptes per escurçar aquest viatge llarg i tortuós. Dos paquets de polítiques diferents, el de la postguerra, basat en una alta ingerència de l’Estat i la promoció de la indústria interna, i el de la liberalització del Consens de Washington, se li van vendre com a tiquets per al desenvolupament sostenible i equitatiu. En canvi, varen produir resultats mixtos i, en darrera instància, restaren curts en l’acompliment de les expectatives i fites de la regió.

Llegir més →

images

Durant el mes de setembre d’enguany, COMA ha participat al curs internacional sobre “Liderazgos y gestión para el desarrollo y la integración regional”, organitzat per la Economic Commission for Latin America and the Caribbean (CEPAL–United Nations), i amb la col·laboració d’AECID.

Aquest curs, celebrat a Cartagena de Indias (Colòmbia), va acollir una trentena de directius públics que, procedents de 14 nacionalitats diverses, varen tenir la possibilitat de reflexionar sobre els estils de lideratge necessaris per dur a terme una estratègia de canvi estructural amb igualtat a la regió.

Llegir més →

los_rostros_del_poder

Els bons lideratges, ètics i eficaços, cal analitzar-los des d’una perspectiva triangular que interrelacioni tres vèrtexs fonamentals: líder, seguidors i bondat del propòsit.

En primer lloc, el vèrtex del líder és la punta del triangle més abordada i implica analitzar-ne la qualitat humana i, en conseqüència, els valors inherents a la persona: en què estic compromès. En aquest sentit, entenem el lideratge com un procés dinàmic complex –no com una posició– en què no només intervenen les competències, habilitats i capacitats del líder, sinó també les pròpies actituds i valors fonamentals.

Tanmateix, parlar de lideratges públics no significa només parlar de líders. Els lideratges, entesos com a manera de procedir, posen en marxa un procés que afecta les persones, l’estructura de les seves relacions i el propòsit de l’acció. I, en aquest sentit, els líders en són un vèrtex més que –juntament amb els seguidors i la bondat del propòsit– conforma l’anomenat triangle virtuós del lideratge.

Llegir més →

liderazgo 2

En el nostre article anterior, assenyalàvem que els lideratges públics han d’estar amatents a la seva capacitat de fer aflorar una nova forma de governança democràtica que, entesa com a una articulació de contextos i processos, integri un estil més dialogant, elàstic i sol·lícit a la diversitat social.

En aquest sentit, en una recent conferència dictada a una universitat xilena, el director de la nostra firma va desplegar aquesta idea a partir d’allò que alguns experts han encunyat com el model relacional d’acció pública.

Llegir més →

heures

COMA participarà al IV Congrés Nacional de Coaching i Lideratge, organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona i l’Escola de Coaching Teleològic, i que se celebrarà al Palau de les Heures durant els propers 30 i 31 de maig d’enguany.

Sota el títol “Coaching i lideratge polític i institucional en societats complexes”, Carles Adamuz, founder director de la nostra firma, dictarà una ponència que reflexionarà sobre com el coaching polític pot contribuir a donar resposta als reptes que es plantegen els lideratges públics en el context de canvis complexos com l’actual.

Llegir més →