Per tal d’entendre amb una mica més de claredat els lideratges contemporanis, resulta oportú abordar la reflexió envers els diferents estils de lideratge en funció de les aptituds i els recursos de poder més rellevants que els líders públics tenen al seu abast en el context d’innovació accelerada com el d’avui.
És per això que una primera anàlisi –d’aquesta sèrie d’articles sobre el tema– se centrarà en la distinció teòrica bàsica que existeix entre els principals estils de lideratge (transaccional, transformacional, pragmàtic) que configuren avui el paradigma dominant i que, entre d’altres, ha abordat abastament Joseph S. Nye, politòleg i professor de la John F. Kennedy School of Government de Harvard.