El camp de la innovació social està prenent un impuls cada cop més rellevant. Justament ara fa un any que la Glasgow Caledonian University (GCU) va celebrar a Londres una conferència internacional sobre innovació social que va reunir a més d’un centenar d’investigadors en aquest àmbit. L’esdeveniment, organitzat per Nesta, TEPSIE, The Rockefeller Foundation i la GCU, comptà amb el suport de la Social Innovation Exchange (SIX), DESIS Network i Skoll Centre for Social Entrepreneurship de l’Oxford University.
Tanmateix, malgrat l’existència d’un major nombre de xarxes i d’un compromís més elevat per part dels responsables públics per donar suport a la innovació social, el seu coneixement empíric i teòric continua essent desigual. En aquest sentit, esdevé essencial contribuir a enfortir la xarxa de persones que treballen en aquest àmbit amb la finalitat que es promogui una col·laboració més robusta, bo i contribuint a identificar i compartir millor les llacunes de coneixement, importants per definir una agenda comuna.
Així mateix, en un camp emergent com aquest, és necessari també fer senzilla la complexitat teòrica. La dissertació sobre la història de la innovació –un exemple de la qual podem veure en aquest vídeo de Frances Westley, que es transcriu aquí– constata clarament dues qüestions evidents: d’una banda, la necessitat d’evitar quedar atrapats en l’ortodòxia metodològica que reuneix la multitud de disciplines que aborden la innovació social; de l’altra, la cerca de punts de comprensió comuns que permetin fer front als reptes social d’aquest nou segle.
0
0
0
0
