L’afectació més greu del context econòmic actual és, sens dubte, l’alt nivell de desocupació assolit. En aquest sentit, les taxes d’atur han impactat de ple en el benestar social, al qual no només li ateny un conjunt de factors necessaris per a una qualitat de vida digna sinó que també fa referència a uns altres que afecten, directament o indirecta, la sortida de la crisi.
L’agreujament del benestar ha esdevingut un problema social amb repercussions col·lectives i, per tant, no només incideix en les persones desocupades, sinó que afecta a les ocupades, i també als agents socials i econòmics, a l’administració pública i al sector empresarial, els quals conviuen en un mateix territori.
La pobresa i la desigualtat incideixen en la competitivitat, el consum i, en termes generals, en l’economia. Però també debiliten l’autoestima, l’autoconfiança, la dignitat i la cerca d’oportunitats per a un conjunt de persones atrapades en l’atur de llarga durada. És per això que, en un escenari tan col·lapsat com el que vivim, esdevé fonamental l’existència d’iniciatives comunitàries –creatives, creïbles, pertinents– adreçades a reduir la xacra de l’atur de llarga durada. Fins i tot, ara per ara, aquestes són l’única solució possible. I, a més, neixen fruit de la necessitat i la força d’un col·lectiu, essent la sortida per a aquelles persones que volen treballar però que no troben les oportunitats en el mercat de treball actual.
Aquestes iniciatives acompleixen amb tres valors ben significatius que cal assenyalar i atendre: en primer lloc, es produeix l’activació de la creativitat de les persones implicades a l’hora de cercar àrees d’oportunitat en un escenari estancat en solucions; en segon lloc, s’hi troba la motivació interna, la qual es genera quan s’adquireix el protagonisme d’aquesta acció o iniciativa, quan aquestes persones se situen al centre de la iniciativa; i, finalment, cal ressaltar la idea que el moviment genera moviment, que l’exercitació de les habilitats i les capacitats milloren l’autoestima, la dignitat personal, i que la conseqüència més fefaent de tot això és una persona que s’activa, que està ametent als filons d’oportunitat i d’ocupació. De retruc, estar actiu augmenta la probabilitat de trobar una nova ocupació, de sortir del malson corrosiu de l’atur i de les seves conseqüències.
Moltes d’aquestes iniciatives es caracteritzen per ser accions novedoses, ajustades a una realitat concreta –en perfil del col·lectiu, capital formatiu, cultural, territorial…– i són producte d’una necessitat detectada ex ante. Aquesta innovació rau, sobretot, en la introducció de canvis en el territori que milloren la qualitat de vida i refan el vincle de les persones aturades amb el mercat laboral.
La innovació social és resultat d’una situació d’esgotament de les estructures clàssiques, desgastades i desubicades del context actual. És també l’aposta social emergent per tal de esdevenir el motor i l’horitzó de moltes persones que s’han perdut en el sistema actual. I és per aquest motiu que tots els actors implicats en un mateix territori han de prendre nota per tal d’establir ponts de col·laboració i aliances que permetin augmentar el potencial d’aquest tipus d’iniciatives, bo i assumint-ho com la sortida a curt termini més viable.
0
0
0
0
