Fa tan sols unes setmanes, en el marc d’una conferència dictada en un conegut think tank de Santiago de Chile, el director de la nostra firma va reiterar que el desafiament més extraordinari al que han de fer front els lideratges públics d’avui respon a la pregunta següent: ¿tindran la capacitat de convertir-se en actors moderadors dels processos socials o seguiran acomodats en l’estil normatiu tradicional que els acabarà situant al marge d’aquest nou context?
Així com avançàvem al nostre article anterior, afegim aquí que la nova narrativa contextual reclama que els lideratges públics atenguin a la seva capacitat de fer aflorar una nova forma de governança democràtica que, entesa com una articulació de contextos y processos, integri un estil més dialogant, modest, elàstic i sol·lícit a la diversitat social.
Davant d’un escenari en què les fonts de creació de valor públic s’han ampliat, és imprescindible assumir que l’esfera pública ha de ser compartida: els poders s’han difuminat, els sistemes de decisió s’han pluralitzat i les línies divisòries entre allò públic i allò privat s’han estès. I, per consegüent, es fa necessari activar la xarxa d’actors, diversificar-la, reforçar la seva densitat relacional i promoure la intermediació des del que s’ha anomenat com a model relacional d’acció pública.
Els lideratges públics han de convertir-se així en gestors de les interdependències de la xarxa d’actors, bo i situant-ne la tasca fonamental en la coordinació i mediació dels sistemes socials. I això significa que, entre d’altres aspectes ulteriors que tractarem en propers articles, ja no és possible continuar exercint durant més temps les formes de govern tradicionals sinó que cal explorar altres vies més idònies a les noves complexitats, que puguin crear legitimitat cívica i generin legitimitat relacional entre els diversos actors.
En definitiva, l’exercici del lideratge públic i de la governança ha de ser entès no només a partir del canvi de concepció de les polítiques, sinó també en la concepció i les funcions dels actors de l’esfera pública.
Atès que fóra bo de preguntar-se des de quin tipus de lideratge podem respondre a aquest nou context, allò que sí que resulta clar és que gestionar segueix essent necessari. Tanmateix, ja no és suficient conèixer tan sols els com operatius –què vull fer i com ho vull fer–, sinó que també esdevé essencial saber els per a què vitals dels lideratges públics.
Dit d’altra forma, esdevé imprescindible actuar i comunicar-se des de dins cap enfora: fer una pausa reflexiva per tal de conèixer per a què ho vull fer i quin sentit tenen les meves actuacions.
0
0
0
0
