Els lideratges públics, si volen ser ètics i eficaços en el seu exercici, necessiten entendre un entorn en evolució constant i saber discernir i aprofitar les tendències en la seva complexitat.
Un lider ha de sortir de la sala de ball en què es troba i pujar al balcó per veure amb perspectiva l’activitat febril que s’hi desenvolupa. Perquè el lloc des d’on es mira i la forma en què es mira el context configuraran després les decisions i accions que s’implementin.
Sense aquesta capacitat diagnòstica d’entendre el context, resulta improbable escollir el millor estil de lideratge i, en conseqüència, dissenyar estratègies de poder intel·ligents que combinin de la millor forma possible els diversos recursos disponibles.
L’absència de lideratges amb intel·ligència contextual provoca una falta d’adaptabilitat en la capacitat per conèixer els fets rellevants de l’entorn que permeten comprendre què encaixa amb què, què es pot fer i què no en determinades circumstàncies, quins mitjans funcionaran en quina situació i fins a quin punt.
Aquesta capacitat de perspectiva, que variarà segons el context, permetrà d’entendre la cultura política i avaluar la distribució dels recursos de poder per tal de dissenyar estratègicament un pla que relacioni finalitats i mitjans, objectius i tàctiques, i combini de forma pragmàtica els recursos de poder dur i tou existents.
Sense l’educació de la mirada, els lideratges públics no podran transferir les seves aptituds als diversos contextos en què es troben i estaran mancats de l’ample de banda necessari per sintonitzar millor amb la diversitat de situacions que l’entorn els ofereix.
Perquè la intel·ligència contextual no només permet saber comptar els arbres sinó també veure el bosc en la seva complexa globalitat.
0
0
0
0
