Des de COMA, creuem el nou any amb una aposta constant pel disseny i la implementació de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona.
Amb l’afany de formular les millors preguntes per trobar les millors respostes possibles, ComaLabs! segueix prenent impuls com a una iniciativa pionera al nostre país que té l’objectiu de possibilitat que les persones en situació de desocupació refacin els seus vincles amb el món laboral.
L’Ajuntament de Girona, amb el suport tècnic extern de COMA, ha posat en marxa un procés deliberatiu que vol reflexionar entorn el model educatiu de la ciutat amb la finalitat de millorar-lo en termes d’equitat en l’accés i en els resultats.
Aquest procés compta amb la participació del conjunt d’agents que conformen la comunitat educativa i promou la reflexió compartida des d’un punt de vista pluridimensional per tal d’assentar uns fonaments socioeducatius que guiïn i marquin l’actuació educativa dels infants i joves de Girona a mitjà i llarg termini.
L’Ajuntament de Badia del Vallès, juntament amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental i COMA, ha posat en marxa la quarta edició ProBadia Lab (visita el seu web aquí), una iniciativa pionera al nostre país per tal que les persones en situació de desocupació puguin refer els seus vincles amb el mercat laboral.
Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats del territori on actuem, el nostre model metodològic es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada. Llegir més →
L’Ajuntament de Badia del Vallès, juntament amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental i COMA, ha posat en marxa la tercera edició ProBadia Lab (visita el seu web aquí), una iniciativa pionera al nostre país per tal que les persones en situació de desocupació puguin refer els seus vincles amb el mercat laboral.
Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats del territori on actuem, el nostre model metodològic es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada.
Des de COMA, seguim apostant pel disseny i la implementació de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona.
Amb l’afany de formular les millors preguntes per trobar les millors respostes possibles, ComaLabs! pren impuls com a una iniciativa pionera al nostre país que té l’objectiu de possibilitat que les persones en situació de desocupació refacin els seus vincles amb el món laboral.
Aquesta iniciativa d’actuació conjunta es basa en tècniques innovadores de valor afegit –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching– i respon a la cerca de solucions viables que donin resposta efectiva al context actual de baixa ocupabilitat i alta desocupació.
La desocupació és un factor rellevant a l’hora d’explicar els processos d’exclusió social i el seu impacte no s’entén en termes d’extensió relativa sinó en termes d’intensitat i, sobretot, en termes absoluts.
L’enorme deteriorament de la cohesió social patit els darrers anys, amb un increment notable dels processos d’exclusió i amb una expansió significativa de les situacions de precarietat, exigeix una reacció col·lectiva que inverteixi les tendències. Una reacció proactiva que persegueixi refer el vincle de les persones desocupades amb l’entorn laboral, però que també permeti de recuperar totes aquelles competències que s’han perdut pel camí.
L’actual context econòmic no només ha palesat la baixa efectivitat de les polítiques actives d’ocupació en la creació de nous llocs de treball, sinó que també ha evidenciat el distanciament entre els temps i les velocitats en què es mou l’administració i aquells de què disposa la persona desocupada.
Molt sovint, les opcions públiques han plantejat unes solucions –a mig o llarg termini– desajustades de la realitat de determinats perfils de desocupació que necessiten solucions a curt termini en un mercat laboral erm i estancat.
En els darrers temps, el concepte de resiliència s’ha aplicat a una diversitat de contextos i, alhora, ha adquirit un significat tècnic específic vinculat al desenvolupament sostenible. Així mateix, s’ha constatat que la innovació social i la capacitat de resiliència estan intrínsecament relacionades, bo i tenint en compte, per exemple, el que s’argumentava en un suplement de la revista Stanford Social Innovation Review, elaborat per Francis Westley, director del Waterloo Institute for Social Innovation and Resilience (Canadà).
El camp de la innovació social està prenent un impuls cada cop més rellevant. Justament ara fa un any que la Glasgow Caledonian University (GCU) va celebrar a Londres una conferència internacional sobre innovació social que va reunir a més d’un centenar d’investigadors en aquest àmbit. L’esdeveniment, organitzat per Nesta, TEPSIE, The Rockefeller Foundation i la GCU, comptà amb el suport de la Social Innovation Exchange (SIX), DESIS Network i Skoll Centre for Social Entrepreneurship de l’Oxford University.
Els lideratges públics, si volen ser ètics i eficaços en el seu exercici, necessiten entendre un entorn en evolució constant i saber discernir i aprofitar les tendències en la seva complexitat.
Un lider ha de sortir de la sala de ball en què es troba i pujar al balcó per veure amb perspectiva l’activitat febril que s’hi desenvolupa. Perquè el lloc des d’on es mira i la forma en què es mira el context configuraran després les decisions i accions que s’implementin.
Sense aquesta capacitat diagnòstica d’entendre el context, resulta improbable escollir el millor estil de lideratge i, en conseqüència, dissenyar estratègies de poder intel·ligents que combinin de la millor forma possible els diversos recursos disponibles.